Joan-Lois Blenet :  « Coratge Molac, lo veses plan que França defend son patrimòni ! « PHOTO / DR

Un còp de mai lo valent deputat Molac, un breton fatalament caput, prepausa una PPL per las lengas regionalas. PPL ? De qu’es aquel aucèl ? Es una proposicion parlamentària de Lèi facha per un deputat. Normau me diretz, son eles e elas que logicament prepausan las leis. Error bèla ! Las leis votadas venon a mai de 90 % dels projèctes de leis venguts dau governament. Per faire una PPL i a un fum de condicions complicadas que caldrià una pagina dau jornau per las explicar.

I a quicòm que truca !

Atau las PPL son fachas per anar au cementèri dels registres de l’Assemblada. Mas la setmana passada arribèt un eveniment. La PPL dau deputat loseròt Pèire Morel foguèt adoptada e a l’unanimitat. Òsca a la capitada ! Ara, la lei apara « lo Patrimòni sensorial dau campèstre ». Ara son protegits lo cacaracà dels gals, lo zonzon das cigalas, la pudicina del fems e las campanadas. Seràn dins lo Còde dau Patrimòni que s’i trapa pas la coeta d’una lenga o cultura regionala. Pasmens las lengas regionalas son marcadas Patrimòni dau pais dins la Constitucion.
I a quicòm que truca ! Ne sèm a mai de 45 PPL sul sicut en 58 ans de 5ena republica, e un fum d’ensages per amendaments. Tot a fach fogassa, tot rejetat pels governaments, e ges de lei tant pichona siá. Coratge Molac, lo veses plan que França defend son patrimòni !

La resulta de l’accion dau deputat Molac, una Lei trencada mas votada e d’avançadas pequeletas mas de bon prene.
Episòdi 2 de la PPL dau deputat Molac per las lengas regionalas, nom donat a las lengas istoricas del país. Que volètz, lo cronicaire occitan li cau ben faire la cronica de la lucha menada sens relambi per lor donar d’avenidor. Adoncas lo chivalièr Molac ferralhèt bravament dins la nuòch parlamentària per passar sa Lei e i tornar l’essencial, qu’èra per l’ensenhament. I avià 49 deputats, una preséncia onorabla per aquelas sesilhas. Lo ministre Blanquer, qu’es un sinistre per nòstras lengas, venguèt en persona susvelhar la discutida e s’assegurar que res pòsca passar. Atal la majoritat refusèt tot per l’ensenhament. Son d’aquelas amabilitats que fan la sal de la vida. Pasmens es pas estat negatiu del tot. La resulta es una Lei reducha mas votada ; e 4 avançadas. Primièr, e maugrat lo governament, se votèt que seràn en tot pichon dins lo Còde dau Patrimòni. De mai que los accents regionaus seràn permeses dins l’estat civil e que las lengas seràn legalas pels panèus e la senhalitica publica. Enfin votèron una precision per evitar que la Lei Toubon, dicha per defendre lo francés de l’anglés, quite de servir sonque contra las lengas autoctònas. Ara la Lei partís au Senat que pòt èsser un palun legislatiu. Tornarem sus aqueste episòdi 2 per ne meditar los ensenhaments.