Lo Projècte Calandreta coma es definit dins sa carta

Carta de las Calandretas

Version lengadociana, votada per l’AG de Limós – 21/05/2005

Introduccion

La Declaracion universala dels dreches de l’òme, la Convencion internacionala dels dreches dels mainatges, La Carta europèa de las lengas regionalas e minoritàrias, La Convencion-quadre per la proteccion de las minoranças nacionalas, assolidan lo drech a la diferéncia, lo drech de cadun a l’expression dins sa lenga, d’ont èis lo drech a un ensenhament dins aquela lenga. Es per referéncia a aqueles tèxtes fondamentals que Calandreta mena son accion d’ensenhament en occitan, en desvolopar un esperit de tolerància e de respècte de la diferéncia.

1. La tòca

1.1. L’objectiu de Calandreta es de trasmetre la lenga e la cultura occitanas als mainatges en tot assegurar lor escolarizacion en occitan tre l’escòla mairala. L’occitan ensenhat dins una Calandreta es lo de sa zona dialectala. Cada establiment Calandreta ten compte de la realitat de la practica de la lenga dins son environa pròcha, e participa a las accions en favor de son espandiment e de sa reconeissença.

1.2. A Calandreta, de parents, de regents e d’amics de la lenga s’assòcian « per far escòla » en quilhant d’establiments escolars. Cada establiment Calandreta es amagestrat per una associacion. La lenga occitana a sa plaça demest la vida associativa del movement Calandreta.

1.3. Calandreta alestís las condicions d’un bilingüisme vertadièr tre l’escòla mairala, en immersion totala, per que baile a cada mainatge l’escasença de se bastir de construccions cognitivas bèlas. En elementari los calandrons s’aprenon de legir d’en primièr en occitan.

1.4. Caminan cap a las lengas e culturas romanicas e mai a totas las autras, en s’apiejar sus l’occitan coma lenga vertebrala.

1.5. Una mission dels establiments segondaris Calandreta es de valorizar lo bilingüisme dels mainatges que venon del primari. Aquel bilingüisme deu permetre d’arribar a un plurilingüisme en fin de 3ena e de capitar lo brevet especial en occitan.

2. S’associar per far escòla

2.1. Cada establiment Calandreta es capdelat per una associacion, declarada dins l’encastre de la lei de 1901. L’associacion Calandreta a d’obténer lo grasiment de la Confederacion. L’associacion e la còla pedagogica son garentas de la mesa en òbra de la Carta de las Calandretas.

2.2. Calandreta porgís un servici public d’ensenhament en occitan dins d’establiments laïcs ont l’ensenhament es gratuit. Aquel movement associatiu es independent de las organizacions politicas, sindicalas e religiosas. Per la mesa en òbra de son projècte e per l’espandir, Calandreta bastís una collaboracion efectiva entre las collectivitats territorialas, los regents e los parents.

2.3. L’associacion se fa en ligam amb la confederacion de las Calandretas e las federacions departamentalas e regionalas designadas per la confederacion.

2.4. Calandreta assòcia las volontats, las energias e las competéncias per espandir l’emplec de l’occitan coma una lenga d’usatge per la vida de l’escòla tota. Calandreta desira que los parents de calandrons favoriscan, dintre la vida familhala, un ambient propici per que se pòsca emplegar l’occitan cada jorn. Pr’amor d’aquò, Calandreta s’engatja per aisir l’intrada de qual que siá dins la lenga e la cultura occitanas [1].

2.5. L’associacion a una responsabilitat cap al personal que trabalha dins l’establiment, que ne siá emplegaire dirèctament o non. E los regents son pagats per l’Estat: o son demercé un contracte d’associacion signat entre l’Estat e Calandreta.

2.6. Al plan administratiu l’associacion amb lo cap d’establiment desrevesisson amassa, quitament s’aquel es l’interlocutor cap a l’Educacion Nacionala.

2.7. Dins los establiments Calandretas, los « rescambis » (rescontres-escambis) son un luòc privilegiat ont partejam lo projècte entre parents e regents. Lo luòc d’elaboracion del projècte Calandreta es lo congrès, totes los actors del movement i son convidats.

3. Immersion e Pedagogia

3.1. Dins cada establiment Calandreta, l’occitan es lenga ensenhaira e lenga ensenhada, tant a l’oral coma a l’escrich. Calandreta emplega lo metòde de l’immersion precòça en escòla mairala [2]. En particular Calandreta constata qu’una lenga afortís l’autra e que cal concedir als mainatges lo temps necessari per que se bastiscan sos aprendissatges d’espereles.

3.2. Los aprendissatges se fan en occitan d’en primièr, puèi lo francés intra en classa après l’aqueriment de la lectura en occitan, progressivament, pendent lo cicle 2, d’un biais diferenciat. Las oras de francés en primièr gra a Calandreta se planifican aital cada setmana : CE1 = 3 oras, CE2 = 4 oras, CM1 = 5 oras, CM2 = 6 oras. Calandreta causís la grafia classica e las nòrmas prepausadas pel Conselh de la Lenga Occitana [3].

3.3. La lenga occitana es lenga de cultura : lo projècte pedagogic conten la descobèrta de la literatura occitana amb totes los aspèctes culturals. Los calandrons s’assabentan en classa, pauc a cha pauc, de l’airal lingüistic occitan tot, amb totes sos grands dialèctes. L’aprendissatge d’una lenga tresena se pòt amodar a partir del cap del cicle 2 al primari [4].

3.4. Los ensenhaires foncionan en còla pedagogica d’establiment, que s’acampa almens un còp cada setmana en « conselh ». Aquela còla adòba lo projècte d’escòla dins l’encastre de la Carta de las Calandretas, e garentís tant la plaça de la lenga dins l’establiment coma l’estigança pedagogica dins las classas. Calandreta, amb los regents organizats en còlas pedagogicas e en partenariat amb l’establiment APRENE [5], porgís un metòde de pedagogia que ten compte principalament, dins sa practica, dels trabalhs dels corrents pedagogics « tecnicas Freinet » e « pedagogia institucionala » [6] e dels psicolingüistas subre l’educacion bilingüa en immersion precòça [7].

3.5. Calandreta encoratja la mesa en plaça d’institucions dins las classas [8] que bailan la paraula als dròlles, que los autonomizan, que regulan la vida dels grops, que dobrisson la classa cap a l’exterior.

3.6. La tòca es d’assegurar una continuitat de la mairala fins al licèu e de donar de sens als aprendissatges. Los establiments Calandreta desvolopan una pedagogia del subjècte actor dins un grop, adaptada tant al primièr coma al segond gra.

3.7. Lo luòc d’elaboracion del projècte Calandreta es lo congrès. Los regents i prenon part. Participan tanben als acamps federals de regents e an de representants elegits dins cada institucion de Calandreta. Los ensenhaires son actors de lor formacion, iniciala a APRENE, e continua amb lo Centre de Formacion Professional Occitan. Los regents respèctan las instruccions oficialas de l’Educacion Nacionala e lo nivèl escolar dels mainatges deu èsser en conformitat amb aquelas instruccions. Dins los establiments Calandreta, lo « Rescambi » es lo luòc privilegiat ont se parteja lo projècte.

4. Accion culturala

Cada establiment Calandreta participa a l’accion culturala occitana e se religa a la vida culturala de son parçan. Aquò baila de sens a la lenga pels calandrons, enauça lo vam dintre la Calandreta, alestís de convivéncia e de coesion, e mai ajuda a finançar un pauc l’anar de l’establiment. Aquela accion culturala sus la plaça publica marca ben per far conéisser e reconéisser Calandreta pel mond e per las institucions. Per menar aquò, las associacions Calandretas publican lo calendièr annal de sas manifestacions culturalas occitanas. A cada acamp de l’associacion, l’activitat culturala occitana a sa plaça demest las questions del jorn.

Conclusion

Aquesta Carta clava los principis comuns entre los establiments Calandretas afilhats a la Confederacion Occitana de las Calandretas. Per poder usar del nom de Calandreta, una associacion a d’obténer e de manténer son afilhacion a la Confederacion, d’aderir a la Carta e de ne respectar tant los tèrmes coma l’esperit. Los quatre aspèctes, l’associatiu, lo lingüistic, lo pedagogic e lo de las practicas culturalas occitanas, se pòdon pas desseparar : es l’encontre dels quatre que s’identifica jol vocable « Calandreta ».

[1] Per exemple favorís lo porgiment de « setmanièrs » a l’escòla (sesilha de cada setmana ont los adultes se pòdon banhar dins la lenga occitana de lor canton).

[2] en tot far referéncia a l’òbra del professor Joan Petit e a las recèrcas de Lambert amb Taylor

[3] Calandreta causís la nòrma classica per ensenhar las estructuras gramaticalas e lexicalas als mainatges e coma aisina del trabalh quotidian. Totun, Calandreta afavorís l’accès dels enfants a las òbras literàrias e autras produccions escrichas dins la nòrma grafica dicha mistralenca, dins un lagui de dobertura culturala e de coneissença d’autors màgers de la literatura nòstra.

[4] En cas qu’o faga un intervenent exterior, a de demorar de tot biais en coeréncia amb las practicas pedagogicas dels regents.

[5] Establiment d’ensenhament superior associatiu, fondat per la Confederacion Occitana de las Calandretas en 1996 per assegurar la formacion iniciala dels regents dins l’encastre dobèrt pel protocòl d’acòrdi signat amb l’Estat e segon las prescripcions de Calandreta.

[6] Especialament de Celestin Freinet, Fernand Oury amb Renat Laffitte...

[7] Especialament de Joan Petit amb Gilbert Dalgalian ...

[8] Los “mestièrs”, lo “Conselh”, lo “Qué de nòu?”, “l’autoavaloracion”, las “cenchas de color”, lo “jornal escolar”, la “correspondéncia escolara”, lo “tèxt liure” amb la “causida de tèxt”, lo “mercat” amb “la moneda”, son d’exemples de dispositius instituits en classa a Calandreta (aquela tièra es pas prescriptiva).