LA PEDAGOGIA CALANDRETA

«…Calandreta, emb los ensenhaires organizats en equipas pedagogicas e en partenariat emb l’establiment APRENE, desvolòpa ua pedagogia que ten compte principalament, dins sa practica, deths trabalhs deths corrents pedagogics « Tecnicas Freinet » e « Pedagogia Institucionala » e deths psicolingüistas shensament shensament l’educacion bilingüe en immersion aboriva. Calandreta encoratja la mesa en plaça d’institucions, dins las classas, que balhan la paraula aus calandrons, que los autonomizan, que regulan la vida deths grops, que dobrisson la classa cap a l’exterior.

L’objectiu qu’ei d’assegurar ua continuitat deth nivèth mairala dinc a lo licèu e de donar de sens aus aprènheres. Los establiments Calandreta desvolòpan ua pedagogia deth subjècte actor dins un grop, adaptada tant ath primèr coma ath segond gra…

A partir d’ua experiéncia de mei de 40 ans, avèm bastit un biais novèl de har escòla : la Pedagogia Calandreta.

5 principis

1 Fer son melh del bilingüisme

« Au secors, soi monolingüe e francòfon !  » Joan Petit

Calandreta causís l’immersion prèp deu començament en s’apuèi shensament shensament sus los trabalhs deu Professor Joan Petit [1].

A Calandreta, l’occitan es la lenga de vida, la lenga ta diser e ta diser-se. Aquesta pedagogia de la paraula es ligada naturalament shensament shensament l’immersion. APRENE participa ara au trabalh de recèrca menat dens aqueste domeni shensament shensament los universitaris de l’ISLRF [2]. Lo va-e-ven regular enter la classa e aqueth deu mond de la recèrca a permes d’elaborar ua vertadèra pedagogia de l’immersion, qu’es a díser lo desvolopament de estratègias eficaces ta l’ensenhament en occitan (contrastivitat mesurada, estatut de l’error, esposicion intensiva e continua a la lenga…). Los establiments veillan a saubiar la preséncia e la qualitat de la lenga, dins la classa e hòrt dehòra de la classa. En 40 ans, Calandreta, gràcias a l’Establiment d’Ensenhament Superior Occitan APRENE, aurà assegurat lo passatge d’ua escòla experimentala militant a establiments experts, escòlas de l’exigéncia. Dins ua societat on l’Estat ignora las lengas « regionals », causir l’immersion en occitan qu’es enriquir-se d’ua cultura en movement, creuset d’ua civilizacion portaira d’avenidor.

[1] Lo professor Joan Petit (1929-2003) foguèt un companh de ruta de las escòlas Calandreta. Nascut en 1929 a Bordèu, professor agrègat d’alemand, s’engatjèc lèu dins son percorregut dins la formacion de mèstres e la refleccion didactica. Director deu Centre de Linguistica Aplicada de Besançon, puish foguèt nommat Professor a l’Universitat de Reims en 1980 e dirigiguèc lo Departament d’alemand. De 1996 a 2002, ensenhèc a l’establiment APRENE.

[2] ISLRF Institut Superior de las Lengas de la República Françesa

2 Créisser dins un monde plurilingüe

« Se, per comparason del francés e del lengadocian, o del provençal, los enfants del pòble, dins lo Miègjorn de França tot, aprenián a retrobar lo meteis mot jos doas formas un pauc diferentas, aurián lèu en man la clau que lor dobririá, sens granda pena, l’italian, lo catalan, l’espanhòl, lo portugués…» Joan Jaurès.

Jaurès, visionari, verifiquèt a la debuta del sègle XX una capacitat comuna a totes los que parlavan l’occitan e lo francés. Aquel bilingüisme viscut foguèt longtemps vist coma una empacha puslèu que coma una fòrça a l’escòla. En 1984, al congrès de Montalion, regents e associatius descobriguèron un tèxt de Tilbert Stegman [3] que dubriguèt la via cap a l’invencion d’una pedagogia plurilingüa originala.

Comencèrem atal a trabalhar en intercompreneson entre las lengas romanicas amb l’occitan coma lenga vertabrala. Puèi lo trabalh se dubriguèt a l’escota de la musica de las lengas.

En 2020, lo plurilingüisme que metèm en òbra a Calandreta partís de las lengas de la classa e s’alarguís a las autras varietats de l’occitan, a las lengas de la familha romanica, e a d’autras familhas de lengas : estudiam, espepissam las lengas, las comparam per ne descobrir las particularitats, las règlas ; las comprenèm amassa per las aprene melhor, per aprene a las aprene.

Nòstra practica pédagogica plurilingüa, designada pel vocable Familhas de Lengas, es plurala dins las practicas. Intègra :

d’activitats d’acuèlh de las lengas de cadun amb un trabalh sus las biografias lengatgièiras,

d’intercompreneson entre dialèctes de l’occitan e entre lengas romanicas,

d’escota de las musicas de las lengas,

de palancas entre l’occitan e lo francés,

de comparasons entre lengas de familhas diferentas,

l’integracion de las lengas del cursus al segondari amb lo bilingüisme occitan-francés per ne far un plurilingüisme afortit.

Calandreta desvolopa un apròchi plural original presat dins la recèrca en pedagogia e didactica de las lengas. [4]

Los programas Musicas de las Lengas e Familhas de Lengas trouvent naturelament leur place dans les différentes institutions de la pédagogie Calandreta : rituels, quoi de neuf, correspondances, ceintures, …

[3] Tilbert Didac Stegmann (1941), experimentèt a partir de las annadas 1980 l’ensenhament simultanèu de familhas de lengas a l’universitat de Francfort. En 1994, animèt l’estagi fondator «qual ten las lengas ten las claus» a Pau e participèt al collòqui Latinitàs a Besièrs en 2000.

[4] la tèsi d’Emilia Chorin (2017)

3 La lenga d’una cultura

« Es a partir de l’ultralocal que tocam l’universal » Salvador Dalí (apuèi Montaigne)

La lenga d’usatge a Calandreta es l’occitan. Es la lenga d’un territòri e d’una cultura millenària. Los aprendissatges son ancorats dins l’environament dels calandrons. Malhar amb l’environament, anar veire, sortir de la classa, partir en viatge o en classa verda, correspondre, son d’indispensables per far viure als enfants, adolescents, e als adultes l’experiéncia de l’alteritat e de la dobertura. L’endefòra comença aicí : saber d’ont venèm, o plan causir ont volèm èsser, es essencial. Activa la coneissença e la reconeissença del Patrimòni Cultural Immaterial de l’umanitat e de l’endrech ont sèm.

[5] René Laffitte : instituteur, pédagogue, compagnon de route des Calandretas, publia trois ouvrages essentiels de pédagogie institutionnelle et accompagna la naissance et le développement de l’établissement APRENE

4 Aculhir la paraula de cadun

« Las Calandretas son pas d’ escòlas bilingüas, mas trilingüas: parlan occitan, francés, mas tanben e sustot la lenga del subjècte. Se tenètz pas compte del subjècte en l’enfant, li aprenètz pas a parlar en occitan, li aprenètz a se calar en occitan… » Renat Laffite [5]

A Calandreta, trabalham l’irreductibla singularitat del subjècte. La pedagogia, la centram sul créisser. Aquò val pel comportament coma pels aprendissatges. Ajudam, acompanham per que venga lo mai educatiu pos- sible. Quand una familha fa la causida de fisar son enfant a Calandreta, li permet de trapar un encastre ont la seuna singularitat serà respectada, presa en compte. Cada mainatge i es considerat dins son integralitat, cargat de la seuna cultura, de la seuna istòria, de sos sabers, e se pòt far vector de transmission al dintre de la classa. La dissociacion entre «enfant» e «escolan» ven alara fos- ca, puèi que los aprendissatges fan resson atanben fòra l’encastre de l’escòla o de l’establiment. La pedagogia nòstra daissa una plaça singulara a cadun, en classa, particularament per las avaloracions, mas tan- ben dins los tempses peri-escolars. Cadun pòt alara prene consciéncia de son caminament, de son evolucion en tant qu’enfant, adolescent, adult.

[5] René Laffitte : institutor, pedagòga, companhon de rota de las Calandretas, publiquèt tres obratges essencials de Pedagogia Institucionala e acompanhèt la naissença e lo desvolopament de l’establiment APRENE

5 Calandreta per aprene

« Degun (trans)forma pas l’autre.

Degun se (trans)forma pas sol.

Es ensemble que nos (trans)formam.»

L’enfant singular es actor de sos aprendissatges. Per aquò nòstra pedagogia bota un encastre institucionalizat securizant. Afortís o crèa la fisança de l’escolan en se amb las aisinas de las tecnicas Freinet (texte liure, jornal escolar,… ) e de la Pedagogia
Institucionala (cenchas, conselh…). Favoriza son desir d’aprene, de descobrir, esvelha sa curiositat. Cadun es actor de sos aprendissatges de mercé la classa cooperativa que porgís de situacions de produccions, d’interaccions, d’estimulacions. Multiplican los escambis amb lo grop classa e l’endefòra. Calandreta es l’ escòla del coratge e de la responsabilitat. Los calandrons i aprenon a legir, a escriure, a comptar e venon ciutadans en viure l’alteritat e la libertat. Al collègi e al licèu perseguisson aqueste camin de responsabilitat.

Encastre de mesa en òbra

La pedagogia Calandreta se bastís dins d’establiments onte :

Los parents d’escolans, los ensenhaires e los escolans fan viure lo projècte educatiu dins cada establiment ;

Los establiments son totes diferents, pasmens los actors agisson de cotria, dins de lòcs identificats que s’apièjan sus la Pedagogia Institucionala ;

Escolans, collegians, liceans, associatius, experimentan lo rapòrt a la lei e la participacion activa als lòcs de decisions ;

Los ensenhaires decidisson en còla, d’un biais cooperatiu, de las grandas linhas de l’accion educativa de l’establiment en coeréncia amb la Pedagogia Calandreta e la Carta Calandreta. La libertat pedagogica de cada ensenhaire s’exprimís dins aquel encastre. Lo Conselh dels ensenhaires baileja la mesa en òbra del projècte educatiu. Coordina, desvolopa e balha vam a las tecnicas nascudas de las formacions e de las recèrcas d’APRENE, establiment de formacion de Calandreta. Lo cap d’establiment, responsable de l’aplicacion de las decisions del Conselh, velha a la qualitat pedagogica de l’establiment. Aquel conselh pren en compte los vejaires del Conselh d’Administracion de l’Associacion de l’establiment, que lo cap d’establiment n’es membre, l’es tanben del burèu.

Al dintre dels establiments Calandreta, lo debat pòt menar a de conflictes mas es indispensable per bastir una cultura comuna a las còlas pedagogicas, educativas, e associativas. Conéisser son ròtle dins la comunautat educativa Calandreta, es conéisser sos limits d’accion e d’intervencion, quina que siá sa plaça : regent.a, professor.a, ajuda mairala, emplegat.da, associatiu.va, calandron.a, calandrin.a o parent.